Logo SWR Schulfernsehen

Sprechertext "Castells en Cataluña"

Ein Film von Walter Tauber

00:13
Texto locutor:
A esto, los catalanes lo llaman "Tronada": es el trueno que abre el camino a los dragones. A continuación vienen los diablos, que desde hace siglos participan en las procesiones por las calles de la cuidad. Los días más importantes del año son los de la Fiesta Mayor y no tan sólo por sus numerosos bailes. En toda Cataluña, de Girona a Tarragona, de Lleida a Barcelona bailan los grupos folklóricos, explotan los petardos y suenan las chirimías durante estos días de fiesta.

00:50
Mirar el espectáculo es sólo una parte de la diversión. Cuando los catalanes hacen fiesta, participar es lo más importante. Poder apoyar, entrar en la masa, ayudarse unos a otros.

01:50
Se dice que, en el fondo, los catalanes son muy racionales, están orgullosos de su "seny", de su temple. Pero durante la Fiesta Mayor su "seny" queda desbordado; se apiñan en la Plaça de la Vila; luego suben unos encima de otros y construyen torres humanas. Compiten entre sí en grupos uniformados. A sus torres tambaleantes, las llaman "castells". A primera vista, resulta difícil detectar el sentido de esta tradición casi única en el mundo.

03:23
Pere Rivera
Es com fer un vuit mil, noi. La hòstia.

03:33
Pere Regull
Es l'últim fet romàntic que ens queda. Anem tots a la una per una cosa que ni veiem.

03:41
Nati Casals
Perquè estic sonada.

03:44
Jordi Carbonell
Perquè m'agrada. Perquè m'ha agradat fer castells des de petit.

03:48
Martí Vallès
Grans i petits, aquí tothom és important.

03:56
Texto locutor:
Esta es la Fiesta Mayor de Vilafranca, capital de la comarca del Penedès. En este fértil valle al sur de Barcelona crecen uvas con los que se elaboran nobles vinos y cavas excelentes. Es el corazón de Cataluña, la gente aquí está muy arraigada a sus tradiciones y a su historia. En esta casa de más de 800 años vive Martí Vallès. Cultiva uva para vinos de primera calidad, como casi todos sus antepasados.

04:27
Martí Vallès:
Aquí hi ha l'arbre de la família. La casa està documentada a l'any 1189, al segle XII, per tant. Aquest arbre arrenca el 1600 perquè no tinc documentació anterior. Tots aquests estan documentats. Els que comencen amb el cognom Via fins aquí, doncs la branca està tallada, i continuen aquí els Vallès fins a dalt, a l'actualitat. Aquest és el meu fill.

04:54
Locutor / Texto:
Durante siglos estos campos formaron parte de un estado independiente. Contra su voluntad, los catalanes fueron integrados en España. Al igual que muchos de sus compatriotas, Martí Vallès cultiva su sentido de la historia con tanto amor como sus parras.

05:13
Martí Vallès:
Catalunya es va ajuntar amb Castella a través d'un matrimoni quan hi ha les monarquies absolutes. Hi havia dues corts, les Corts Catalanes i les Corts Castellanes. Llavors va passar que Catalunya és un poble, un dels seus defectes és que és pacifista, i va abandonar un exèrcit que tenia. I en canvi Castella és més bel·licosa. I llavors al quedar sense exèrcit després de 200 anys van començar a trencar els pactes, hi va haver una guerra, ens vam revoltar i vam perdre. Això fa que els catalans sempre ens sentim perseguits i no podem oblidar la nostra història.

05:58
Locutor / Texto:
Martí Vallès lleva sus uvas a Torres, una de las bodegas más conocidas de la región. La poderosa empresa familiar es un buen ejemplo del sentido emprendedor de los catalanes. Su región fue motor del desarrollo de España durante mucho tiempo. Por eso siempre ha atraído a inmigrantes.

06:21
Encontramos a uno de ellos en la Bodega Torres. Se trata de uno de los muchos catalanes que llegaron de fuera y que encontraron aquí una nueva patria. Francisco Moreno lleva el apodo "Melilla" porque vino del enclave norteafricano con su familia siendo niño. Hoy estiba botellas en la bodega, pero sobretodo, es el líder de los Castellers de Vilafranca y, fue él quien los llevó a ser una de las mejores collas del país.

06:56
O-Ton Melilla
És una de les cultures catalanes que atreu bastant i integra a la gent que s'incorpora als castells. I atreu, i és un sentiment que costa molt d'explicar. Només es pot explicar en el moment que estàs a la plaça i estàs vibrant amb la colla al castell que s'està fent.

07:27
Locutor / Texto:
Incansable, Melilla dirige a su gente. Hoy le toca a la pequeña Paloma ser "enxaneta" - así se llama al niño que corona la torre.

O-Ton Melilla:
07:36
Paloma va, Paloma.

07:53
Locutor / Texto:
Paloma vuelve segura a los brazos de sus cuidadores.

08:01
Nati Casals en el viñedo de sus padres. Normalmente trabaja en una empresa de chocolate, pero durante la vendimia tiene que ayudar. Con estas uvas se elabora cava. El viñedo de la familia tiene una ubicación ideal, con vistas sobre Montserrat, la montaña sagrada de los catalanes. En la compleja construcción de un "castell", Nati es "crossa", sostiene las axilas de los que forman la base. Muchas mujeres ocupan esta posición tan incómoda. Son más pequeñas y se dice que tienen más capacidad para soportar el sufrimiento.

08:38
O-Ton Nati Casals
En un castell amb folre i manilles és fosc, totalment fosc, i se sent la gent molt lluny, molt lluny, i les gralles molt fluixetes, molt fluixetes. Allà sota es pateix, moltes vegades estàs ofegada, no pots respirar, et pressionen per totes bandes. Però el sentiment de fer aquell castell, de veure després la foto i de dir: jo era allà sota, sota tanta gent, t'omple... Només fa 7 o 8 anys que les dones estem als castellers. Fins llavors era mal vist que una dona fes castells. I actualment cada vegada n'hi entren més. Nosaltres, si som 600 a la colla, n'hi ha cent i pico que són dones.

07:53
Locutor / Texto:
Pere Rivera también vive del vino, es biólogo. Llegó a Vilafranca, la cuidad de sus abuelos, siendo adulto. No conocía a mucha gente. Un día fue a la colla castellera. Ahora ya no puede vivir sin ella.

09:43
O-Ton Pere Rivera
Els Castells són un joc i la gent ens divertim fent castells. Els castells són com pujar muntanyes, és com un joc que es juga entre molts, serveixen de punt per relacionar-se amb la gent del teu voltant, de la teva població. Són distintiu de cultura, són distintiu de població, t'integren dins d'un grup. Hi ha un "cuquet", una bestioleta molt petita, molt petita que quan un dia comences i vas a la colla per veure-ho, només fent una visita, i et poses a la pinya, et pica.

10:24
Locutor / Texto
Desde hace 200 años, el "cuquet" muerde a la gente de por aquí. La base de su economía es aún más antigua: el vino lo trajeron los Romanos.

10:38
El dragón negro y los gigantes del rey y de la reina tienen un origen medieval.

10:50
Entre los bailes importantes de las procesiones con el Santo Patrón había unos, con sentido religioso, llamados Ball de Valencians o Moixigangues, que culminaban en pequeñas torres.

11:09
O-Ton Pere Rivera
Quan dues colles van entrar en competència, una va voler pujar una mica més que l'altra i va afegir un home més als castells petits que eren llavors. L'altra va dir, doncs, jo no un, sinó dos, i així, amb aquesta competència, va néixer el castellerisme que coneixem avui.

11:28
Locutor / Texto
Las torres salieron del ámbito de la procesión, pero la competencia continuó y los "castells" se hicieron cada vez más altos.

11:40
La Guerra Civil trajo la dictadura de Franco y el fascismo. Se prohibió la lengua catalana, se oprimió la cultura. Los "castells" sobrevivieron con dificultad. Para muchos, ésta era la única manera de poder expresar su sentimiento como catalanes. El precio pasaba por adaptar los gestos.

12:06
Un copioso desayuno abre, medio siglo después, la Fiesta Mayor. Jordi Carbonell tiene doble trabajo hoy. Es "casteller", pero también "geganter". Esta gente pertenece a la generación de la posguerra que hizo suya la tan maltratada y oprimida tradición, y renovó la fiesta.

12:36
El "drac" y los "gegants" pueden ser visitados en el bonito Museo de la Festa Major en Vilafranca, cuando no están en la procesión. El "Drac" es del siglo XV, recuerdan los ciudadanos de Vilafranca con orgullo. Los "gegants" también son centenarios, aunque los "geganters" admiten que han sido restaurados.

13:14
Jordi Carbonell
Jo vaig anar amb els geganters com podia haver anat a un altre ball. Fa 15 anys que estic als geganters. Al poble, els agrada molt els gegants i a mi m'agrada fer-ho.

13:41
Locutor / Texto
Él también se benefició del hecho que la juventud catalana asumiera los signos de identidad de sus antepasados. El entusiasmo por Sant Fèlix, patrón de la cuidad, tiene que ver no sólo con la religión. Aquí se trata también de conciencia, de identidad. Incluso a las collas de "Moixigangues", con su simbología religiosa, acuden los jóvenes con entusiasmo.

16:30
Hay unas 60 collas castelleras en Cataluña. Entre todas construyen unos 7.000 "castells" entre febrero y noviembre.

17:15
Sin miedo, los más pequeños coronan el edificio cuidadosamente erguido. Docenas de veces al año suben hasta 10 metros de altura.

17:38
Pero no se trata de "niños-milagro". Erica es una colegial de 7 años. Vive en una finca del Penedès. Su padre también cultiva uva para hacer cava. Cada día, Erica viaja media hora en autobús para ir al colegio en un pueblo cerca de Vilafranca.

18:12
Erica está en la misma clase que su compañero de colla Marc.

18:22
Por su pelo rubio, Marc recibe el apodo Tschuster, por el ex-jugador del Barça Bernd Schuster.

18:39
Tschuster es popular. Los "enxanetes" se encuentran a menudo en el centro de las miradas del pueblo, tienen prestigio. Con sus siete años, ya tiene novia en el cole.

19:00
O-Ton Melilla
La canalla té tota la importància perquè primer han de ser molt valents i han de tenir un gran sentit de la por i de la responsabilitat. Si no fos per la canalla, no es farien castells. Es farien castells més petits i pesarien molt més, i avui dia tenim aquesta canalla que els primers passos els donen als cinc anys i fins a més petits i ja fan castells de nou.

19:34
Locutor / Texto:
¿Cómo se descubre el talento especial de un "casteller"? Nadie lo sabe decir con precisión. Erica y su hermana Alba practican deporte, se mueven mucho por el campo. Pero lo más importante es la voluntad, la voluntad de superar el miedo propio y el de los padres.

20:04
En el patio del local de la colla se practican las diferentes partes de la estructura final - bajo el ojo vigilante de Melilla.

20:18
Los niños practican el "pom de dalt", la corona del "castell" en una altura segura. Melilla siempre está a la búsqueda de niños con talento, niños hábiles y sin miedo, como Erica o Paloma.

20:43
Tschuster fue un golpe de suerte.

20:48
O-Ton Melilla
El dia que vaig trobar el Tschuster va ser un dia que vaig anar a comprar amb la meva dona al supermercat, i ell estava enrabiat amb la seva mare perquè no li comprava un polo. Estava enrabiat a terra i donava puntades de peu a la nevera, i jo li vaig dir: aquests nervis ja els hi trauria jo. I la seva mare va dir: sí, sí, agafa'l i el pots fotre allà a dalt si pot, i així s'espantarà.

21:13
Locutor / Texto:
Pero no tuvo miedo. Ni tampoco lo tuvo Alba, quien vino con unas amigas de la escuela a la colla y fue mordida por el "cuquet" dels castellers. Con 12 años ya lleva el peso de varios otros niños sobre la espalda.

21:39
Los días de fiesta, un equipo especial cuida de los niños en el ayuntamiento. Así no se contagian del nerviosismo reinante en la plaza antes de salir.

22:26
A veces, la cosa sale mal: Pero parece peor de lo que es. Los niños "castellers" sufren 20 veces menos lesiones que sus compañeros que juegan al fútbol. A veces, Erica y Marc también caen.

22:50
O-Ton Melilla
La preparació psicològica passa primer per no caure, i segon que si un dia et fas un cop, no vol dir que cada vegada que caiguis et faràs mal. S'ha d'explicar que ha estat un accident i s'ha de continuar, que som castellers i que com a castellers hem de ser durs i agressius.

23:14
Locutor / Texto
El miedo no es problema para Tschuster. Con tranquilidad espera la próxima actuación.

23:24
Entusiasmados, Jordi Carbonell, Martí Vallès y el resto de sus compañeros se preparan para hacer el nuevo "castell".

23:40
Junto a la alegría de la fiesta, se percibe la tensión, la tensión de la competición que todos sienten.

24:08
O-Ton Pere Rivera
És important, la competència entre colles de diferents poblacions és l'estímul que fa que els castells hagin anat a més i que els castells d'ara són el cim de tota la història del castellerisme.

24:20
O-Ton Nati Casals
Hi ha d'haver rivalitat, bona, perquè a vegades no és tan bona, hi ha una paraula grossa. Però la rivalitat hi ha de ser, si no, no es farien aquests castells.

25:08
O-Ton Melilla
Al futbol tothom vol guanyar, i als castells quan hi ha colles més o menys del mateix nivell, tu vols ser millor que l'altra. Això porta que dia a dia s'intentin castells de gran envergadura.

23:25
Locutor / Texto
El puerto catalán de Tarragona fue antaño la Tarraco del Imperio Romano.

23:36
Como en toda Cataluña, dragones, gigantes y bailes van en procesión por las calles del barrio gótico de la cuidad. Los petardos son signo de alegría, la extraña "Moixiganga" forma parte del simbolismo religioso.

26:19
Una especialidad de Tarragona son los "pilares andantes", que recorren los 400 metros que separan la catedral del ayuntamiento.

26:38
Pero, para los "castellers" de toda Cataluña, Tarragona es ante todo un punto de encuentro. Salen muy temprano; Erica aún está dormida, pero lleva unas trenzas preciosas. A Martí Vallés le falta desayunar.

26:57
Cada dos años las mejores collas compiten en la plaza de toros. Ésta es la única competición castellera con puntos y con vencedores.

27:26
Alba también lleva bonitas trenzas para el gran día, como su hermana. Tschuster no está tan calmado como en otras ocasiones.

27:40
Los verdes de Vilafranca han conseguido la palma de oro en esta arena repetidas veces y, aunque este año no hayan logrado el primer puesto, siguen haciendo sus "castells" con ánimo, porque lo importante es participar.

Download als RTF Dokument


» zum Seitenanfang